Kinesiologia: gimnàstica del cervell

La kinesiologia és una ciència que estudia el moviment del cos. El moviment és l'estímul que mobilitza més connexions neuronals, millorant l'atenció i la concentració i afavorint les conductes emocionalment més assertives.
L'educació emocional i la kinesiologia tenen un objectiu comú: el benestar de la persona.

Tot i que la kinesiologia es aplicable en nombrosos camps i pot ser practicada per tothom, el que mes m'interessa a mi és el aspecte educatiu.

La kinesiologia educativa, també anomenada gimnàstica del cervell (brain gym) és una tècnica motriu que te com a objectiu basic estimular la connexió de les diferents zones cerebrals, es a dir, fer funcionar el cervell de forma integrada, de manera que totes les zones s'activen i funcionen al mateix temps. I això ho fa a partir de la realització d'uns exercicis amb diferents parts del cos. Aquests exercicis impulsen la connexió de diferents circuits neuronals, facilitant així l’adquisició dels aprenentatges.

Fer els exercicis de kinesiologia a l'escola és fàcil, ja que son moviments senzills i fàcils d'aprendre, no es necessita cap material específic i nomes cal dedicar-hi uns minuts al dia.

Aquest és un senzill programa d’aplicació, amb els primers exercicis amb els xiquets:

• Beure aigua 
• Respiració abdominal: és molt important realitzar una correcta respiració, per tal d'oxigenar bé el cervell
• Vuit mandrós i barret de pensar: preparem la ment i els sentits bàsics per a un millor assoliment dels aprenentatges
• Botons de cervell, de terra i d'espai: augmenten el nivell d'energia i faciliten l'organització i la concentració

Els exercicis bàsics de kinesiologia es poden classificar en quatre grups:

• Exercicis de lateralitat
• Exercicis d'estirament
• Exercicis d'energia
• Exercicis globals

Us anime a provar aquesta gimnàstica mental!

Decàleg de xiquets i xiquetes felices

Bon dia!

Hui us presente el llibre "Contes per educar xiquets feliços", el llibre està dividit en 10 punts que l'autora considera fonamentals per educar xiquets feliços. Aquest llibre està basat en el decàleg de xiquets feliços:

1. Amor incondicional Compartir temps i experiències. Escoltar-lo. Demostrar-nostre afecte 

2. Desenvolupar la seua autoestima: Fer-li veure que és algú únic i especial. No comparar-lo amb ningú. Manifestar que s'està orgullós d'ell ...

3. Impulsar la seua autonomia: Permetre-que faça cada vegada més coses sol. Ajudar-lo a sentir-se capaç. Impulsar les seues iniciatives ...

4. Desenvolupar la confiança en si mateix: Ensenyar a confiar en si mateix. Ajudar-lo a acceptar els erros amb naturalitat...

5. Valorar l'esforç i la constància: Valorar el esforç a obtenir alguna cosa. 

6. Educar amb honestedat i sinceritat: Afavorir un clima de sinceritat i honestedat en la convivència. Fer-li veure les conseqüències de mentir. Ensenyar-li a acceptar les normes dels jocs ...

7. Respectar la seua individualitat: Permetre-que sigua ell mateix sense comparar-lo amb altres. Animar a mostrar els seus gustos i preferències. Tracte amb ell basat en el respecte mutu ...

8. Saber posar límits i normes: Marcar límits i normes clars. Ser constants i coherents en la seua aplicació.Fer-li veure les conseqüències de complir o incomplir les normes ...

9. Aportar seguretat: Fer que se senta segur en l'entorn familiar. Ajudar-lo a sentir-se protegit per l'adult. Ensenyar-li a demanar ajuda ...

10. Educar en pau i tranquil·litat: Afavorir un entorn de pau i harmonia. Tractar de resoldre els problemes en un clima de serenitat. Evitar les tensions i utilitzar el diàleg.

Cada apartat comença amb una explicació, després d'aquesta introducció, dos contes relacionats amb aquest punt i, per finalitzar, una fitxa per a pares amb orientacions, activitats i consells per potenciar aquest punt en els seus fills i en la seua relació amb ell.

Després de llegir aquest llibre, entre tots els alumnes i per grups de 4 persones farem propostes a l'aula per a crear el nostre Decàleg de xiquets i xiquetes felices. En primer lloc, tots els grups proposaran accions per al decàleg i després votaran per veure quines són les més triades. Les 10 que més vots tinguin s'escriuran en un gran mural que s'exposarà a l'aula.

Intel·ligències Múltiples

El Dr. Howard Gardner és professor de psicologia i ciències de l'educació en la Universitat d'Harvard, autor de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples i de més de vint llibres sobre temes com l'educació, l'aprenentatge, i la intel·ligència.

Gardner (2006) reconeix que les persones són diferents i tenen diverses capacitats de pensar i diverses maneres d'aprendre. Aquesta teoria demostra que cada alumne és únic i respon a açò mitjançant el desenvolupament de la instrucció basada en les diferències dels alumnes.

Gardner ens proposa 8 maneres diferents d'intel-ligència, deixant de costat que la intel-ligència és només un bon desenvolupament lingüístic i lògic matemàtic. En 1.999 Gardner replanteja la seua definició d'intel-ligència: “és un potencial psico-biològic per a processar informació, que pot ser activat en un entorn cultural, per a resoldre problemes o crear productes que són valorats en una cultura” (Intel-ligència reformulada)

Les 8 intel-ligències són:

• Intel·ligència lingüística: és valer-se de l'ús del llenguatge per a expressar les idees, els sentiments o per a persuadir a uns altres.

• Intel·ligència musical: és crear o sentir un ritme per a expressar un estat emocional

• Intel·ligència lògic-matemàtica: raonament, pensament lògic, maneig de problemes matemàtics

• Intel·ligència espacial: crear o interpretar imatges, pensament en tres dimensions

• Intel·ligència corporal-kinestésica: sent i expressa de forma corporal, realitzant tots els seus treballs manualment

• Intel·ligència interpersonal: comprèn els sentiments i les emocions d'un mateix molt clarament

• Intel·ligència intrapersonal: comprèn els sentiments, necessitats i propòsits dels altres.

• Intel·ligència naturalista: comprèn els patrons, la classificació i el comportament de la naturalesa

Termòmetre de les emocions

El termòmetre de les emocions és una eina molt visual, perquè capta l'atenció dels alumnes i els anima a parlar sobre les seues emocions. Per a açò, cada alumne realitza el seu personatge amb un pal de fusta i una foto amb la seua cara.

Haurà d'estar en un lloc visible de l'aula, i dedicar un moment determinat del dia perquè els alumnes puguen fer ús del termòmetre de les emocions.

Per a treballar amb aquest material hem de fer diverses preguntes:

Com t'assegues?

El xiquet haurà d'escollir entre les 5 caritas que representen els diferents estats emocionals i van de l'1 al 5 passant de la felicitat a la ira. I així han de ficar-ho en un dels sacs que acompanyen cada emoció.

Cal explicar que no hi ha una emoció millor que una altra, no és dolent sentir-se nerviós, trist o amb ira, l'important és aprendre a identificar les emocions, posar-li un nom per a saber com ens sentim i d'aqueixa forma, podrem aprendre a actuar a cada moment. Per açò, cada carita d'emoció va acompanyada d'un missatge positiu, i en el cas de la ira, anima al xiquet a parar-se un minut, perquè no és un bon moment per a actuar.

On assegues l'emoció?

És una bona forma que el xiquet comence a relacionar el seu estat mental i emocional amb el seu cos, açò li ajudarà a identificar els símptomes de les emocions per a un futur.

Per què t'assegues així?

Aquesta és la més important perquè ajuda als xiquets i xiquetes a expressar les seues emocions.

Aquesta activitat a més d'afavorir la intel-ligència emocional, també reforça l'expressió oral i escrita dels alumnes. D'altra banda, ajuda a crear un grup d'alumnes cohesionat, ja que es pot treballar de manera grupal, i fent un registre escrit setmanal sobre aquelles emocions més mostrades durant la setmana.

Vídeos com a recurs

Els curtmetratges o vídeos són un recurs molt interessant per a treballar des de qualsevol àrea, però especialment per a treballar l'aspecte de les emocions i l'educació en valors, perquè a través de les imatges es pot reflectir molt bé els sentiments dels protagonistes dels vídeos, i els alumnes seran capaços de reconèixer-les fàcilment. 
Alguns dels meus vídeos favorits per a treballar les emocions i l'educació en valors són:

El cazo de Lorenzo: Una bonica història que ens demostra la importància de destacar i trobar els aspectes positius que s’amaguen dins de cadascun de nosaltres i veure que, tots nosaltres, necessitem una mà amiga que ens ajudi a superar les dificultats.

Cuerdas: Aquesta obra d'art que ha sigut reconeguda recentment amb el Premi Goya 2014 al Millor Curtmetratge d'Animació. La tendresa, l'amistat, la innocència o la generositat són alguns dels valors tractats.

Por 4 esquinitas de nada: El missatge que transmet és acceptar a les persones que, per un motiu o un altre, són diferents a nosaltres. Cal ser tolerants i solidàries amb elles i integrar-les en el nostre ambient, no canviar la seua forma o manera de ser. En aquest cas, els seus protagonistes no són persones sinó figures geomètriques; en concret, un quadrat i diversos cercles.

El regalo: convida a reflexionar sobre la discapacitat i els valors de superació. Els protagonistes són un xiquet apassionat pels videojocs amb una cama amputada, i el regal que li lliura la seua mare, un gos que també té una extremitat menys.

Què altres vídeos coneixeu per a treballar l'educació en valors i educació emocional?

La Caixa de les Emocions

Una de les formes amb les quals podem treballar les emocions en classe és amb la caixa d'emocions. Una vegada familiaritzats amb les emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. Aquesta caixa ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els alumnes. Es disposarà de papers en forma de notes perquè els alumnes puguen escriure els seus missatges.

El funcionament de la caixa de les emocions és:

1. Expliquem als alumnes que la caixa de les emocions aquesta per a rebre missatges. I serveix per a expressar diferents emocions i sentiments de situacions que es produeixen en l'aula.

2. Incentivar als alumnes al fet que participen, encara que mai obligar-los. Per a açò serà positiu que els mestres també facen ús d'aquesta caixa.

3. L'alumne pot expressar emocions negatives (por, tristesa…) o positives (felicitat, alegría…). Agafem un paper i escrivim la situació i l'emoció o estat d'ànim que hem sentit, una vegada escrit es fica en la caixa. Per exemple “Aquesta vesprada he ajudat a un company en el pati i m'he sentit alegre”o “Hui m'he barallat amb el meu millor amic i m'he sentit trist”

4. S'estableix un moment concret tots els dies per a dedicar-ho a la lectura dels missatges de la caixa. Les poden llegir els autors, o la mestra o mestre si són anònims. 

5. Després de la lectura de les notes, s'inicia un col·loqui, perquè els alumnes aporten les seues pròpies experiències, i desenvolupen tant la intel·ligència emocional com l'expressió oral.

Llibre: El emocionario

"Descobrir, identificar i diferenciar les emocions a través d'aquest Emocionario és una forma d'educar als més xicotets perquè senten sense temor, perquè es descobrisquen a si mateixos i perquè acaben convertint-se en adults autoconscients amb habilita sensitiva per afrontar els reptes de la vida" (Traduit del pròleg del llibre El emocionario)
El emocinario és un llibre que descriu, amb senzillesa, quaranta-dos estats emocionals per a aprendre a identificar-los, i, així, poder dir el que realment sentim. En general, utilitzem només quatre o cinc termes per a expressar les nostres emocions. Però a través d'aquest llibre podem aconseguir adquirir vocabulari i donar riquesa a les nostres emocions. Aquesta manera de sintetitzar el nostre vocabulari emocional influirà en els xiquets del nostre entorn, ja que l'exemple és la seua principal font d'informació.
Per tant, serà un diccionari de les emocions, que servirà per a treballar les emocions amb totes les edats de l'educació primaria.
Algunes de les activitats que podem treballar amb aquest llibre són:

• Conèixer en que consisteixen cadascuna de les emocions
• Llegir en veu alta una emoció i que els xiquets diguen situacions en les quals han sentit aquesta emoció
• Parlar de com reconeixem algunes emocions en nosaltres mateixos
• Parlar de com reconeixem algunes emocions en altres persones
• Escriure que podem fer per a dominar certes emocions (ira, irritació...)

Intel-ligencia emocional: Daniel Goleman

En l'actualitat escoltem amb freqüència el terme d'intel·ligència emocional, però realmente coneixem de què es tracta?

“Intel-ligència emocional és una forma d'interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats tals com el control dels impulsos, l'autoconciencia, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental. Elles configuren trets de caràcter com l'autodisciplina, la compassió o l'altruisme, que resulten indispensables per a una bona i creativa adaptació social”. Daniel Goleman

El psicòleg americà Daniel Goleman defensa en la seua publicació que l'èxit d'una persona no ve determinat únicament pel seu coeficient Intel-lectual o pels seus estudis acadèmics, sinó que entra en joc el coneixement emocional. Quan parlem d'intel-ligència emocional, parlem de la capacitat de l'individu per a identificar el seu propi estat emocional i gestionar-ho de forma adequada. Aquesta habilitat repercuteix de forma molt positiva sobre les persones que la posseeixen, doncs els permet entendre i controlar els seus impulsos, facilitant les relacions comunicatives amb els altres.
Segons Goleman, la Intel-ligència emocional es pot organitzar entorn de cinc capacitats:

·         Conèixer emocions i sentiments

·         Aprendre a manejar-les

·         Aprendre a crear motivacions pròpies

·         Aprendre a recèixer-les en els altres

·         Aprendre a gestionar les relacions

Aquest autor és un dels més importants en la recerca de l'educació emocional. I el seu llibre més important és Inteligencia Emocional.

En la següent entrada començarem amb activitats practiques que podem usar amb els xiquets per a treballar el Intel-ligència emocional.

Creeu que és important que sapiem conèixer i gestionar les emocions?

INSIDE OUT

Inside Out és una gran pel·lícula per a treballar les emocions amb xiquets de totes les edats.

La pel-lícula es basa en les emocions bàsiques, que segons nombroses recerques psicològiques, s'ha determinat que són sis: alegria, tristesa, por, fàstic, ira i sorpresa. No obstant açò, la sorpresa no l'han afegit en la pel·lícula. El psicòleg i assessor de Inside Out, va explicar per què no està la sorpresa en l'elenc de personatges. Segons ell la sorpresa és l'emoció més curta, ja que apareix puntualment per a deixar pas a les altres emocions (tristesa, alegria, por, fàstic). La sorpresa serveix per a orientar l'atenció, quan l'atenció està posada en l'estímul, la sorpresa deixa pas a les altres emocions, per tant és normal que hagen prescindit d'aqueix personatge.

El personatge principal és Riley, una xiqueta d'onze anys que es troba en un moment crucial de la seua vida. La seua família es trasllada per qüestions de treball i ha d'enfrontar-se a una nova ciutat, nova casa, noves amistats…  Per primera vegada, entrarem en el cap d'un personatge per a entendre com processa la nostra ment i com ens movem i percebem la realitat a través de les emocions.

Algunes coses que ensenya la pel-lícula són:

• El paper de les emocions en els nostres vides
• Que la nostra personalitat ens fa únics
• El funcinament de la nostra ment: la memoria, els records, el pensament, la imaginació, el subconscient, les pors, els malsons…
• La necesita de les emocions tant bones com a dolentes
• Que de totes les persones podem aprendre
• El pas a la maduresa
• Els estereotips

 Si encara no l'heu vist, a què espereu?

Segur que us sembla un bon recurs per a treballar les emocions en el col·legi i també en la família, i als xiquets els encantarà.

Què són les emocions?

Una emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que es troben al seu abast per controlar la situació (Fernández – Abascal i Palermo, 1999).

Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de la seua contribució al benestar o malestar. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida.

Cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències anteriors, del seu aprenentatge i de la situació concreta. Algunes de les reaccions fisiològiques i comportamentals que desencadenen les emocions són innates, mentre que d’altres poden adquirir-se. Unes s’aprenen per experiència directa, com la por o la ira, però la majoria de les vegades s’aprenen per observació de les persones del nostre entorn, d’aquí la importància dels pares i els professors com a model davant els seus fills i alumnes. Pero això  es necessari que tinguem la suficient información per poder regular i controlar els estats emocionals.

És important transmetre als xiquets que tots necessitem saber el que estem sentint i que els altres ho sàpiguen. Expressar les emocions, parlar de com ens sentim, ens ajuda a pensar i actuar de manera adequada. Si compartim les nostres emocions, siguen les que siguen, ens sentirem millor i trobarem ajuda en els altres.

Les emocions bàsiques són:

• POR: torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud de commoció davant d’un perill real o imaginari.
• SORPRESA: Sobresalt, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant.
• FÀSTIC: sentiment extrem de repugnancia o de repulsiò cap a algú o alguna cosa.
• IRA: emoció básica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònonom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives.  
• ALEGRIA: Sensació de benestar i plaer, de satisfacció, que es manifesta exteriorment.
• TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important